Enllaç Metàl·lic

Enllaç Metàl•lic

Aquest enllaç, no té lloc entre pocs àtoms. S'estén entre tot el volum del metall.

Els nuclis dels àtoms metàl•lics, formen un empaquetament d'esferes. Els electrons de cada àtom es disposen més o menys lliures entorn els “forats”(intersticis) que deixen els nuclis, formant un núvol electrònic. Al final, el balanç de càrregues és el correcte, però els electrons, que formen part de cada àtom per separat, un cop es dóna aquest tipus d’enllaç, són de tots els àtoms i per a tots. Això explica les propietats metàl•liques com la conductivitat elèctrica i la tèrmica (degut a la llibertat de moviment que tenen els electrons que es col•loquen lliures).

Els empaquetaments que es poden donar entre els nuclis, poden ser de diferents tipus: Formant reticles o xarxes típiques. Empaquetament cúbic centrat a les cares. Empaquetament cúbic centrat en el cos.

Són sòlids. Tenen punts de fusió i d’ebullició molt diversos. En quant a la duresa, són dúctils i bastant mal•leables. I presenten la característica brillantor metàl•lica.

Les propietats de deformació sense trencament del cristall (ductilitat i mal•leabilitat), s'expliquen per la possibilitat de lliscament de les capes de cations sense canviar l'entorn dels ions.

La importància d’aquest enllaç, la podem veure en el fet de que les tres quartes parts dels elements de la taula periòdica son metalls. El paper que aquestes substàncies han tingut en el desenvolupament de la humanitat, és tant important que fins i tot es distingeix a l’edat de pedra, l’edat de bronze i l’edat d’or.

Dels 90 elements que es presenten a la naturalesa, alguns metalls com el sodi i el magnesi, poden extreure’ls dels oceans on es troben dissolts. ELs demés metalls solen obtenir-se a partir de dipòsits de minerals que es trobaven a sobre o a sota de la superfície terrestre. Alguns metalls, són tan poc reactius que és possible trobar-los directament de forma elemental. És el cas de l’or, la plata i el platí.

Altres es troben formant part de diferents compostos químics. En general presenten propietats molt peculiars que els han diferenciat des de fa segles de les restants substàncies.

Per formar l'enllaç metàl·lic, els àtoms perdenels electrons de la seva última capa, que formen el núvol electrònic on s'empaqueten els ions positius resultants.