quimica de l'aigua- polaritzacio

Polaritat

La polaritat de la molècula d’aigua no és només conseqüència de la seva geometria tetraèdrica irregular, sinó que també de la naturalesa dels seus àtoms; l’hidrogen, l’àtom més petit de la química, i l’oxigen d’alta electronegativitat. Per tant, l’àtom de oxigen de la molècula d’aigua atrau cap a ell els electrons dels enllaços covalents amb els hidrògens. Fet que dóna lloc a una polaritat d’enllaç.

La molècula d’aigua podrà representar-se com el dibuix.

A més l’oxigen és més electronegatiu que l’hidrogen y atrau amb més força als electrons de cada enllaç.


El resultat és que la molècula d’aigua tot i que té una càrrega total neutra (igual número de protons que d’electrons ), presenta una distribució asimètrica dels seus electrons, el que la converteix en una molècula polar, al voltant de l’oxigen es concentra una densitat de càrrega negativa , mentre que els nuclis d’ hidrogen queden nus, perdent parcialment els seus electrons y manifesten, per tant, una densitat de càrrega positiva.

Per això en la pràctica la molècula d’aigua es comporta como un dipol.

Així s’estableixen interaccions dipol- dipol entre les pròpies molècules de agua, formant-se enllaços o ponts d’ hidrogen, la càrrega parcial negativa de l’oxigen d’una molècula exerceix atracció electrostàtica sobre les càrregues parcials positives dels àtoms d’hidrogen d’altres molècules adjacents.


La polaritat de l'aigua es deu a la redistribució dels electrons en els orbitals moleculars. Aquesta redistribució es deu a que l'àtom d'hidrogen té un orbital petit que l'orbital de l'Oxigen i per això els electrons passen més temps en el Oxigen que en els Hidrogen. Aquesta distribució asimètrica, fa que l'oxigen adquireixi una càrrega parcialment negativa, i els hidrògens una càrrega parcialment positiva, assolint-se llavors la polaritat esmentada (pol positiu i negatiu). La polaritat explica el perquè les coses es mullen: la resposta és per que totes elles tenen càrregues superficials en què s'uneixen les molècules d'aigua. Per exemple, el pèl o una armilla es mulla per que tots dos tenen càrregues elèctriques en la seva estructura molecular.